Ens pot semblar que l’èxit a les xarxes depèn més de la bellesa física, el glamour i el postureig que del talent. Doncs la viralització de les àvies (i els avis), oferint el seu talent gràcies, sovint, als seus nets, ens està demostrant el contrari.
A primera vista pot semblar que el net s’aprofita del talent ancestral, però si ho mirem fredament és una opció molt intel·ligent. Per a la majoria de nosaltres, les nostres mares són de la generació en què les dones van entrar de ple en el món laboral. No és que ja no tinguessin talent per cuinar, però el canvi els va manllevar el temps per fer-ho. Tot i això, les nostres àvies trobaven temps per a tot!
És veritat que, per a una gran majoria, el record olfactiu i gustatiu dels plats de l’àvia queda ancorat a la nostra memòria com a moments especials on, com la majoria de vegades a la nostra cultura, el menjar en forma part essencial.
Un altre aspecte a tenir en compte dels receptaris virals protagonitzats per les àvies és una cuina econòmica i també d’aprofitament. Al final, els plats de xup-xup potser requereixen una mica més de temps, però es fan amb ingredients econòmics i d’aprofitament. Sovint, la seva infantesa va estar marcada per una postguerra en què menjar era la primera prioritat.
La Yaya Encarna i el seu pollastre rostit amb patates
Una de les receptes més virals és la de la Yaya Encarna i el seu pollastre rostit amb patates. El pollastre rostit era un dels plats de festes i diumenges que, amb la implantació de les granges i l’abaratiment d’aquesta carn, s’ha convertit en una de les més econòmiques.
De receptes de pollastre rostit, en trobareu a cabassos, però aquesta recepta en concret és molt fàcil de seguir. I, si us hi fixeu, tampoc no s’embruten tants plats ni olles!
El vi pel pollastre rostit amb patates
Però, amb un plat així, us penseu que la Yaya Encarna el menjaria sense una copeta de vi? En els seus temps, el vi formava part de la vida quotidiana i de l’alimentació en general. No us penseu que a la majoria de cases hi havia els vins que hi ha ara, que amb l’enologia moderna trobem vins ben econòmics i de gran qualitat. Els vins daban eren més rústics, sovint amb defectes de conservació, però era el que hi havia.
Per sort, com us deia, ara podeu trobar bons vins que no us faran gastar gaire més que els 20 euros que costa el plat. I, a més, amb un pollastre rostit com aquest hi poden maridar molts vins diferents, tant blancs, rosats com negres.
Blancs amb una mica més de cos o amb una mica d’envelliment en barrica resulten ideals amb les aus. Potser no aneu a buscar vins negres molt potents o tànnics, que el pollastre és una carn blanca i delicada, però ull de llebre/tempranillos, garnatxes i carinyenes o merlots poden fer que un simple rostit de pollastre es converteixi en un plat de Festa Major.
Sergi Castro Solé
Sommelier
