Quan fa gairebé 40 anys Família Torres va començar amb la recuperació de varietats ancestrals pre fil·loxèriques catalanes va iniciar un camí, ara seguit per les pròpies denominacions d’origen i universitats, que era difícil preveure on podia arribar.
Potser uns inicis tintats d’un cert romanticisme, d’una certa vessant de curiositat històrica o “arqueologia vitícola”, però que amb els anys i amb el context de canvi climàtic que vivim, resulten ser varietats millor adaptades a la sequera, als cops de calor, que mantenen un grau alcohòlic moderat i una alta acidesa.
Desprès de tots aquest anys s’han visita més de cent poblacions catalanes i s’han trobat gairebé una seixantena de varietats ancestrals que no estaven registrades.
Procés de recuperació de varietats ancestrals
El procés de recuperació és lent, poden passar entre 17 i 19 anys fins que aquell cep trobat al mig d’un camp, a la llinda d’un bosc, en mig d’un erm arribi a ser un vi en una ampolla. El procés de recuperació pròpiament dit i tots els tràmits burocràtics associats al seu registre fan que sigui una tasca apassionant però també llarga.
No totes les varietats trobades tenen un potencial enològic interessant, i d’aquesta gairebé seixantena n’hi ha 15 de registrades (o en procés de registre) i una desena amb un molt gran potencial a l’hora de fer-ne vi.
La majoria d’aquestes varietats trobades son varietats negres, i molt poques de blanques. Però si una varietat destaca entre les varietats blanques és la forcada.
Aquesta varietat es va trobar a la Vall de Bianya, a la Garrotxa i adopta el seu nom del topònim on es va trobar: la muntanya Roca Forcada. És una varietat que sorprèn, amb unes aromes molt mediterrànies de flor blanca, fruits blancs i herbes aromàtiques, però que en boca ens trasllada a latituds molt més fredes i atlàntiques gràcies a la seva viva acidesa.
El Penedès, especialment plantada a una mica d’alçada, ha trobat un lloc d’excepció, i és una de les dues varietats recuperades autoritzades per la pròpia denominació d’origen. El seu cicle més aviat llarg (brota a finals d’abril i arriba a la maduresa a finals de setembre), però sobretot la seva viva acidesa ha fet que un cop autoritzada hi hagin més d’una quinzena de viticultors i cellers que l’hagin plantada per començar a treballar-la.
Un d’aquest cellers és Jean Leon, a Torrelavit, dirigit per Mireia Torres Maczassek que també és la directora de I+D+I del grup Torres. Coneix molt bé totes les varietats recuperades, car està molt implicada en el projecte, i va considerar que plantar forcada a Jean Leon per tal de que formés part de la gama Nativa era una altra manera d’homenatjar el fundador del celler que triarà el Penedès pel seu projecte vitícola.
Però al Celler Jean Leon han fet un pas endavant amb aquesta varietat, i han convençut a la denominació que permetés la forcada per l’elaboració de vins escumosos (fins l’any passat només estava autoritzada per fer vins tranquils). Una feina llarga i no sempre fàcil convèncer per tal d’ampliar el plec de condicions d’una D.O
Però finalment és un fet i aquest mes de setembre arriba al mercat, i per tant disponible a través de la nostra web de compra online, el NATIVA FORCADA 23, un escumós Clàssic Penedès, amb 27 mesos d’envelliment, i que posarà al mapa una nova varietat amb un gran potencial per fer escumosos de mètode tradicional de gran qualitat. Sempre amb la rajola catalana com a tema per l’etiqueta de la gama Nativa, la sortida d’aquest Clàssic Penedès ha refet la seva imatge per fer-la encara més elegant.
Els diferents tastos que s’han anat fet al llarg de tot el procés d’elaboració per part de gent del món del vi han sigut molt elogiosos, però ara arriba l’hora de la veritat.
Sou vosaltres, els consumidors els que hi heu de dir la vostra, però estem bastant convençuts de que us agradarà molt.
Tant si sou gent curiosa com si simplement us agraden els escumosos de qualitat de casa vostra no us podeu perdre aquesta sortida al mercat del primer escumós de la varietat recuperada forcada.
Sergi Castro Solé
Sommelier