Aquest proper 17 de novembre es compleixen 35 anys de l’emissió d’un reportatge al programa “60 Minuts” a la cadena nord-americana CBS titulat “The French Paradox” (la paradoxa francesa). Aquest programa de reportatges que va començar les seves emissions el 1968 ha tingut un gran èxit als Estat Units esdevenint un referent en el format dels reportatges d’investigació.
Presentat pel corresponsal Morley Safer, l'emissió explorava per què els francesos tenien taxes més baixes de malalties cardíaques malgrat una dieta rica en greixos saturats. L'episodi és àmpliament reconegut per haver provocat un augment massiu en el consum de vi negre a tot els Estats Units, ja que els espectadors van conèixer els suposats beneficis per a la salut cardíaca del consum moderat de vi.
El famós segment de 60 Minutes de "La paradoxa francesa" es va emetre el 1991. Presentat per Morley Safer, l'episodi explorava per què els ciutadans francesos gaudien de taxes notablement més baixes de malalties cardíaques i d'una esperança de vida més llarga que els nord-americans, malgrat consumir dietes riques en greixos saturats, mantega i formatge. El programa va presentar la teoria de l'investigador francès Dr. Serge Renaud, que va proposar que el secret de la paradoxa era el consum regular i moderat de vi negre. Renaud va argumentar que, mentre que la dieta francesa presentava altes quantitats de greix, la ingesta diària de vi negre proporcionava un "efecte de rentat" a les artèries. Es creia que això impedia que les plaquetes de la sang s'enganxessin, evitant així la coagulació que causa els atacs de cor. L'emissió va tenir un impacte cultural immediat i massiu en els hàbits dietètics i de consum d'alcohol dels Estats Units. Després de l'episodi, les vendes de vi negre als Estats Units es van disparar entre un 40 i un 44 per cent durant el mes següent, i les companyies aèries es van quedar momentàniament sense subministraments de vi negre.
L'episodi va transformar permanentment la relació americana amb el vi, re formulant-lo a l'ull públic com una beguda saludable per al cor en lloc d'una indulgència.
I què hi té a veure la Marimar torres amb aquest episodi de “60 Minutes”?
Quan una molt jove Marimar, la benjamina de la quarta generació de la Família Torres, decideix traslladar-se als Estats Units el 1975 va poder viure de molt a prop la revolució vitícola californiana. I per algú que havia crescut entre vinyes i vins, va saber veure una gran oportunitat per començar un projecte propi. Era l’any 1986 i el lloc escollit va ser al nord de San Francisco, al Comptat de Sonoma, més concretament a la zona del Russian River Valley, on hi va trobar una propietat que havia estat plantada de pomeres a només 16 quilòmetres del Pacífic i que podia ser el lloc ideal per plantar-hi vinya.
Va dedicar aquesta primera vinya al seu pare, anomenant-la vinya Don Miguel. Els anys 1986 i 1987, Marimar va plantar els primer portaempelts de chardonnay en aquells sòls lleugers, arenosos i ben drenats del Russian River/Green Valley, ideals per varietats de clima fresc. Però el 1988 va decidir trencar amb la tradició de l'època i va introduir el pinot noir, una varietat relativament fosca i poc apreciada en aquell moment. El propis assessors i consellers de la zona no acabaven de veure-ho clar. Aquesta varietat originària de la Borgonya és de difícil cultivar i s’adapta poc a altres climes i terrers...
La primera anyada de pinot noir, la 1992 va sortir al mercat l’any 1994, quan l’interès dels americans pel vi negre, que desprès de l’emissió “The French Paradox” es considerava més saludable, continuava creixent. Així doncs la seva sortida al mercat va ser un èxit immediat. Marimar Torres, que a més és una gran comerciant, obligava als compradors d’aquest pinot a comprar el seu chardonnay. Si volien una caixa del nou vi negre n’havien de comprar dues del blanc.
L'any 2000 Marimar va adquirir una nova propietat de 72 ha a la costa de D.O. de Sonoma, que està plantada amb vuit ha de pinot noir: és la vinya Doña Margarita. Situada a només 11 km de l'oceà Pacífic, a la costa de D.O. de Sonoma, aquesta finca on només hi ha 8 hectàrees plantades i que va dedicar a la seva mare. Està plantada amb una alta densitat de 5.850 ceps per hectàrea, contribuint a la concentració i complexitat dels sabors. És un lloc ideal per al pinot noir gràcies a les fresques boires marines, el preuat sòl Goldridge – un llim sorrenc lleuger sobre gres – i l'altitud de 190 metres. Aquest segon pinot noir (Mas Cavalls), també tindrà un cop de sort, l’estrena de la pel·lícula “Sideways” (Entre Copes” l’any 2004 i que posa de moda la varietat borgonyona. Però aquesta és una altra història.
Actualment, Marimar Torres ha anat plantant varietats espanyoles com albarinyo, godello, tempranillo, mencía, o la varietat recuperada forcada..., però els seus chardonnay i pinot noir continuen sent el puntal del celler, que compta amb el certificat de sostenibilitat californià. I continuen rebent altes puntuacions i molt bones crítiques per part de la premsa i prescriptors del món del vi.
Marimar es va enfrontar a la idea estesa que el món del vi no era lloc per a una dona. Però va aconseguir superar aquest prejudici i, amb el temps, es va convertir en la representant més coneguda del vi espanyol als Estats Units amb Marimar Estate:
En els anys transcorreguts des de l'emissió de 1991, el consens mèdic ha canviat. Els cardiòlegs i les organitzacions sanitàries modernes assenyalen que la dieta francesa també es caracteritza per porcions més petites, hàbits alimentaris més lents, aliments menys processats i un major consum de verdures fresques i oli d'oliva. A més, estudis sobre el compost clau del vi negre, el resveratrol, han demostrat que els humans haurien de consumir quantitats impossibles de vi per veure els mateixos beneficis per a la salut.
Però el plaer de gaudir d’una copa de bon vi, compartit amb la família i els amics, ens proporciona moments de felicitat, que, incrementin o no la producció d’endorfines ens ajuda, una mica, a viure una vida millor.
Sergi Castro Solé
Sommelier
