Tot té més gust en una taula petita, deia la reina Victòria d'Anglaterra. Sens dubte tenia criteri per parlar així, perquè devia estar farta de viure allò “imperial”. I és veritat que la bona taula no es distingeix per quantitats ni excessos, sinó per detalls petits i senzills.
Un tastador previngut fa olor discretament les copes buides, abans que el cambrer escanciï el vi. Amb molta freqüència es poden detectar aromes desagradables, que es deuen als detergents de neteja oa l'emmagatzematge inadequat de la cristalleria en armaris envernissats o contaminats per altres olors.
Sovint hem vist com un comensal una mica pedant imputava a un vi defectes (olor de pols, olor de filtres de paper, olor de roba) que es devien a una mala neteja de les copes.
En cas de deute hi ha una prova que mai falla i consisteix a entelar lleugerament amb l'alè les copes buides, olorant-les després. És una pràctica que no és cordial ni educada quan estem en públic o mengem en un restaurant –menys encara si ens han convidat a una taula d'amics–, però que és molt vàlida si sorgeixen dubtes en una taula professional de “tast”. Observareu que el vidre humit revela sovint una olor molt característica: la dels papers que s'utilitzen per assecar les cristalleries. Algunes persones atribuiran aquesta olor al vi, queixant-se que fa olor de cautxú o de xarpellera.
Els rotllos de paper de cuina, quan s'utilitzen per assecar les copes acabades de sortir del rentaplats, deixen olors desagradables a la cristalleria.
Cal ser molt exigent en la conservació, l'emmagatzematge i la neteja de la cristalleria. Qualsevol resta de detergent a la copa pot decolorar el pigment d'un gran vi, a més de destrossar-ne les aromes. El millor és utilitzar només aigua calenta o sabons neutres; però sempre aclarint-les amb aigua abundant.
Les aigües molt dures solen deixar restes de calç a la cristalleria; però aquest defecte és difícilment esmenable, tret que es renten les copes amb aigua destil·lada. Si alguna vegada heu de netejar més enèrgicament unes copes -contaminades per alguna olor- airejar-les bé, netejar-les amb una mica d'alcohol de vi, envinar-les després amb un vinet corrent (agitant el vi a la copa, abans de llençar-lo a l'aigüera), i rentar-les per fi amb aigua calenta.
L'assecat de les copes de vi
Les copes s'assecaran sempre amb draps fins (sense borrissols) i nets (sense indici de detergents) que s'han de reservar exclusivament per a aquesta comesa.
Per assecar les copes no s'han d'introduir mai els dits a l'interior, ja que es corre el risc de trencar-les i tallar-se. És millor introduir el drap, girant-lo amb compte.
Per obtenir una neteja més acurada convé assecar les copes sense deixar-les escórrer quan encara estan calentes.
L'emmagatzematge de les copes
Quan les copes s'emmagatzemen en un armari s'han de col·locar sempre dempeus, perquè no romanguin en contacte directe amb la prestatgeria. S'evita així que adquireixin olors estranyes d'humitat, de vernís, de cua fustera, etc. I el millor és que l'armari tingui orificis de ventilació. En aquest cas convé cobrir les copes amb un drap net per preservar-les de la pols.
La solució ideal és emmagatzemar les copes en armaris especials que permetin penjar-les invertides, sense que estiguin en contacte amb cap superfície.
I no oblidem el bon humor que és la base d'una bona taula i una vida feliç: Als que van pel món d'entesos i -sense cap altre propòsit que fer mal- es permeten escriure a les xarxes socials algunes notes impertinents, molt injustes i despectives sobre els restaurants, caldria sotmetre'ls a una prova d'alta cata i gastronomia: fregar els plats i rentar les copes.
Maurici Wiesenthal