"Totes les ampolles tenen dins una cosa divertida -deia el reverend Brown al seu sermó dominical- excepte les ampolles d'aigua calenta, i el costum de ficar-les al llit em sembla la causa que fracassin tants matrimonis a la nostra parròquia".
Ai, les ampolles! Quanta història hi ha en elles, en les formes diferents, en les capacitats i en els colors! Per això els bons aficionats gaudeixen amb les cerimònies del servei del vi. Uns recomanen decantar i oxigenar els vins molt reduïts per la criança en ampolla, altres exalcen el savi costum de servir en copes especials certs vins generosos; sense oblidar la conveniència de presentar en una canastreta els vins vells que necessiten repòs i poden presentar sediments de taní.
"Qui busca el plaer -deia Lord Byron- no ha d'esperar comoditats" No hi ha veritat més profunda, important per gaudir tant del vi com de l'amor. Un bon amant no prescindeix mai dels detalls.
Les cultures desapareixen quan obliden precisament les formes. Aparentant que es recorre a la comoditat oa la senzillesa, es deixen enrere molts principis de respecte. Abans de començar una guerra es perd el diàleg i sovint també l'educació.Em diuen els amics que, a alguns països, s'està perdent la cultura del vi; fins al punt que va desapareixent l'ampolla, substituïda per envasos barats que converteixen el vi en una beguda de bàrbars assedegats.
Quan alguns esperits piadosos s'escandalitzaven al segle XIX de les teories de Darwin que atribuïen a l'home un origen simiesco, no endevinaven que la segona part de la teoria encara està per enunciar: “Si el primat és el nostre origen, podria ser també el nostre fi?”
Les ampolles de vi i la història
Les ampolles no són un invent artificiós, sinó un recipient el disseny del qual ha exigit molts anys d'estudi i d'aplicació intel·ligent. Els romans utilitzaven ja ampolles de vidre, com ens recorda Marcial quan es refereix al vi de Falerno. I hi ha qui sosté que el revestiment de palla de l'ampolla toscana va ser inventat per Leonardo da Vinci a qui s'atribueixen tots els invents orfes: massa palla per a un home tan savi! Però el fiasco actual toscà es pot veure representat al costat del "Baco noi" de Guido Reni, a la bellíssima pintura dels Uffizi de Florència. Durant mil·lennis, les ampolles es fabricaven en gresols, bufant "a la canya".
Els alemanys van posar de moda al segle XVI i XVII les ampolles de ceràmica vidrada. I entre elles es van fer famoses les bellarmins (semblants al bocksbeutel), així anomenades perquè alguns volien veure-hi el rostre grotesc del cardenal Belarmino.
L'èxit del vidre va començar a ser tan evident al començament del segle XVII que Jacobo I d'Anglaterra va prohibir els forns vetraris que consumien la preuada fusta dels boscos, considerant-los un luxe excessiu. Però el rei va concedir patents especials a Robert Mansell (1620) i Kenelm Digby (1640) que van desenvolupar la indústria del vidre fos en forns de carbó d'hulla. Les ampolles de vidre fosc (fumat pel forn de carbó) que fabricava Kenelm Digby eren famoses. Tenien ja una concavitat al fons, facilitant la seva resistència i estabilitat.
Però els diferents vins han tingut també una influència en el disseny de diferents tipus d'ampolla, no només al xampany. L'ampolla bordelesa és perfecta per decantar els vins, perquè les seves espatlles altes retenen els sediments abans que llisquin pel gollet. Al contrari que les ampolles borgonyones, amb les espatlles esmunyeïdes que dificulten la decantació. Potser el pH àcid dels vins de Borgonya també preservava els pigments de precipitar-se. En qualsevol cas, he notat que els borgonyons no són molt aficionats a decantar els seus pinot noirs; mentre que a Bordeus es presten de seguida a fer-ho amb els cabernets.
L'ampolla datada més antiga es remunta a l'any 1657. Va ser trobada a Northampton i es conserva al Northampton Central Museum and Art Gallery. I al London Museum es guarda un segell del 1652. Però el més curiós dels recipients per a vi anglesos és the emperor chamberpot, un orinal de plata que va ser capturat per un capità de dracs i un tinent d'hússars al rei Josep Bonaparte, quan aquest fugia al seu carruatge després de la batalla de Victòria. Des de 1813 ha estat utilitzat per brindar a les commemoracions del 14 Regiment d'Hússars de la Reina.
Maurici Wiesenthal