Cada cop hi ha més gent que tenen un cop a la setmana el “sopar pizza”. Sigui de una coneguda cadena; de la petita pizzeria del barri; guarnida a casa amb la massa comprada al supermercat o feta de cap a peus a la nostra cuina és una opció que generalment agrada tant a grans com a petits i que, si triem bé, no ha de ser més desequilibrat que un sopar de pa amb tomàquet amb embotits. Sobretot si la guarnim nosaltres a casa.
Si analitzem una pizza tenim una base de massa de pa (farina), amb una salsa, generalment de tomàquet, però també pot ser una salsa blanca, que seria com una beixamel amb all i ceba, i al menys formatge per sobre per tal de que es fongui al coure.
I a partir d’aquí poseu-hi els guarniments que vulgueu entre la salsa i el formatge: embotits, carn, peix i marisc, verdures o fins i tot un ou. Les combinacions son infinites i quan us feu la pizza vosaltres a casa encara ho són més. Fins i tot trobem versions “de luxe” amb ingredients “gourmet” com el salmó fumat o fins i tot la tòfona.
Però què bec amb la pizza?
Les grans cadenes de pizza a domicili, moltes sorgides de Nord-Amèrica ens la fan beure amb un refresc, sigui de cola, de taronja o llimona. Però gràcies a Déu, els italians, als que considerem els “pares” de l’invent la prenen amb vi, que per alguna cosa són un dels primers productors mundials. Hi de tant en tant, trobem pizzeries amb bones cartes de vins per tal de que l’experiència sigui total.
Si mirem les normes bàsiques del maridatge veurem que tenim moltíssimes opcions de vins ben diferents per tal d’acompanyar la nostra pizza. La base de pa pot ajudar a absorbir una mica els tanins d’un vi negre, tot i que un vi molt potent i tànnic potser no és la millor opció.
La salsa de tomàquet, o fins i tot un llit de rodanxes de tomàquet fresc és un dels elements que, al meu entendre, determina millor el tipus de vi a acompanyar. Un vi negre més aviat jove, sense massa criança com una garnatxa, un ull de llebre o un merlot.
Una molt bona opció per tot l’any, no només a l’estiu, es un bon vi rosat. Per pizzes més “contundents” trieu un vi rosat tradicional, català o navarrès, amb més cos. Per les de verdures o marisc un tipus provençal o rosat pàl·lid farà el fet. Deixeu de banda els Lambrusco barats. Si voleu tastar un bon Lambrusco, que n’hi ha, us costarà de trobar i no són precisament econòmics.
Per les pizzes tradicionals de formatges, de paix i marisc o les vegetarianes opteu per vins blancs, amb una mica de rodonesa com ara xarel·los, macabeus, garnatxes blanques o chardonnays. Això si, el caràcter vegetal i fumat de la rúcula ja us diem que sempre complicat de maridar.
Les pizzes amb salses blanques millor amb vins blancs i rosats que amb vins negres, per tal que el caràcter làctic de la salsa no entri en contradicció amb alguns dels elements dels vins negres.
Combinacions guanyadores amb les pizzes més tradicionals
Si quan us feu la pizza a casa, la vostra imaginació, o el que teniu a la nevera, determina la pizza que acabareu fent, aquí us posem alguns “maridatges” amb les pizzes més tradicionals i demanades tant a les cadenes de lliurament a domicili com a les pizzeries tradicionals de cada localitat:
Pizza 4 formatges (incloent formatge blau)
Com ja hem esmentat millor un blanc amb una mica de cos i equilibrat en acidesa o un rosat pàl·lid. Si voleu un negre proveu amb un Beaujolais, un vi bastant afruitat a base d’una varietat anomenada gammay i que fa maceració carbònica.
Pizza Pepperoni (picant)
La pizza “americana” per excel·lència i que a la base clàssica de tomàquet i formatge s’hi posen rodanxes d’un “xorisso” vermell picant. Alerta amb el picant (i el consell inclou als que us agrada l’oli picant damunt de qualsevol pizza), un vi negre potent us pot arruïnar l’experiència. Vins lleugers i goluts, com una garnatxa ben jove o un rosat amb cos però amb bona acidesa que us refresqui poden ser una bona opció.
Pizza “frutti di mare”
La subtilesa del marisc demana un vi subtil blanc o rosat lleuger per tal de no tapar el gust de les gambes, els musclos i altres “fruits del mar”.
Pizza Hawaiana (amb pinya)
“L’antipizza” per excel·lència. Amb igual nombre de detractors com de defensors. La combinació de dolç i salat feta pizza... Un blanc afruitat, de varietats aromàtiques per jugar aquesta “dualitat”.
Pizza barbacoa
La salsa barbacoa, amb la combinació de diferents tipus de car és el que determina el caràcter d’aquesta pizza. Tocs fumats que podem trobar en vins negres amb una mica de criança, com ara en alguns ulls de llebre (tempranillo).
Pizza vegetariana
Dependrà molt de les verdures que hi poseu. Una pizza a base de pebrot i albergínia escalivats té un gust fumat que pot anar bé fins i tot amb un vi negre amb una mica de criança. Però si hi poseu pebrot i tomàquet frescos millor amb un blanc fresc, fins i tot un sauvignon blanc.
Pizza Margherita
La base de pràcticament totes les pizzes. L’origen. I que combina amb tot, un blanc, un rosat o un negre (jove, si us plau).
Pizza calzone (amb bolets)
Aquesta pizza tancada cou els ingredients “al vapor” de l’interior de la pizza. Sovint porta bolets i carn, creant una espècie de salsa “cacciatore” que combinarà perfectament amb un merlot de qualitat.
Com podeu veure són moltes les possibilitats que la combinació Pizza /Vi us ofereix. I són sempre possibilitats guanyadores, que al cap i a la fi la pizza és d’origen tant mediterrani com el vi. Buon appetitto!