Avui no t’explicarem ni l’origen del vermut ni la seva elaboració. Tens centenars de pàgines a la xarxa que et parlen del vi Hipocràtic, el senyor Carpano, la cort de Torí o la importància de l’artemisa. Avui celebrarem la pujada d’aranzels als productes d’importació que va imposar el govern conservador el 1881. Aquest és el veritable fet que farà que exploti la indústria vermutera a casa nostra, especialment a Reus, capital dels destil·lats durant el tercer terç del s.XIX.
Aquests aranzels, aplicats també a vins i begudes espirituoses, van fer que els preus de segons quin productes pugessin gairebé d’un dia per l’altre, afavorint la producció local d’aquest tipus de vins, com ara el vermut.
No entrarem tampoc en polèmiques de quin fou el primer vermut elaborat a l’Estat Espanyol, que si el del torinès afincat a Badalona Augusto Perucci , el vermut Mila de Toledo, el de la bodega Melquiades Sáenz de Huelva o el reusenc Punt e Mes. El que destacarem és que estem creant un veritable fenomen mundial, impulsant l’aparició de vermuts fins i tot a llocs totalment aliens a aquesta beguda o recuperant marques històriques.
El ritual del vermut: tradició i tendència en l'aperitiu
S’obren vermuteries a moltes poblacions, on ofereixen una selecció més o menys important de marques i tipus, o fins i tot creant es seu propi vermut de la casa. Però siguem seriosos, a casa nostra no bevem vermut, a casa nostra “fem” el vermut.No parlo en el sentit més estricte de l’elaboració sinó en el sentit de que anar a “fer” el vermut és un ritual, una tradició, una “performance” social a l’entorn d’aquesta beguda (o d’altres) i que utilitzem de manera genèrica per tal de referir-nos a fer l’aperitiu.
Anar a fer el vermut era l’acte social de l’aperitiu, els diumenges i festes de guardar que es feia al bar, a l’ateneu, al club desprès de la missa i abans d’aturar-se a comprar el tortell per les postres del dinar dels diumenges. El vermut, que gràcies a la maceració d’herbes amargues com l’artemisa, ajudava a preparar l’estómac i a obrir la gana, s’acompanyava d’unes olives, unes patates xips, uns daus de formatge... i pels dies de festa grossa uns musclos en escabetx, unes escopinyes o uns taquets de pernil. En deien el vermut de Festa Major. El vermut era l’acte social de “veure i ser vist”, el preludi del millor àpat de la setmana, el de diumenge.
I aquesta és l’essència del que hem d’exportar, aquest moment social, acompanyat, gràcies a Déu, d’uns vermuts (el líquid, ara si) que no sols recuperen si no que reinterpreten la tradicional beguda. Fer que quedar per fer l’aperitiu passi a ser per “fer el vermut”, aquí, a Nova York, Singapur o Berlin. Una feina en la que tots el “vermuteros” del país podem convertir-nos en perfectes ambaixadors... que en aquest cas, l’experiència és un grau.
Vemuts per a tots els gustos
Aquí us deixem els vermuts més deliciosos de Petit Celler:
