Dir que a l’Estat Espanyol els bevedors de vi negre és divideixen entre els “riojistes” i els “riberistes” limita una mica als veritables amants del vi que també troben en altres denominacions d’origen vins per satisfer el seu paladar. Però el que si que és cert és que ambdues denominacions es reparteixen el tall més gros de pastís a l’hora del consum de vi negre tant a casa com, sobretot als restaurants espanyols.
Si la D.O.Ca Rioja és la que durant moltes dècades ha mantingut una certa hegemonia en el reconeixement internacional, els vins de la D.O Ribera del Duero han anat guanyant en notorietat i reconeixement, sobretot a partir dels anys 90 del segle passat.
Però que tenen els vins d’aquesta denominació situada a la “meseta” espanyola que han guanyant fins i tot molts adeptes entre els nous consumidors?
D.O. Ribera del Duero
És ben curiós que en les enquestes trobem una percepció de classicisme, potència i tradició com a denominadors dels vins riberencs, però a la vegada, cada cop més consumidors, parlen de nous estils, elegància i subtilesa, destacant una diversificació en l’elaboració dels vins negres més fins i més frescos. Però tant els bevedors més tradicionalistes com els meus disruptius coincideixen en la qualitat y la llarga tradició històrica de la denominació d’origen.
Les més de 26.000 hectàrees de vinyes estan situades entre les províncies de Burgos, Segovia, Soria i Valladolid. A una alçada entre 700 i una mica més de 1000 metres són una de les situades a més gran altitud, que condiciona molt el clima de la zona que podem qualificar de mediterrani continentalitzat, amb una gran amplitud tèrmica tant estacional con diürna i nocturna.
El tempranillo, o com ells l’anomenen tinto fino o tinta del país, madura lentament, conferint-li una gran qualitat. També hi trobem vinyes amb una mica de cabernet sauvignon, merlot, malbec i garnatxa. Però només l’albillo mayor està autoritzada com a varietat blanca.
Tot i que el terreny és majoritàriament calcari, les afloracions d’aquest mineral, juntament amb argiles de les vinyes més properes al riu o bé terrenys més pedregosos també aporten diferències a l’expressió segons les subzones.
Curiosament la D.O. Ribera del Duero ha sabut posicionar alguns dels seus vins entre els més prestigiosos (i cars) del món, mantenir marques clàssiques que representen molt bé la concepció més clàssica de l’expressió dels vins de la zona i, fins i tot fer que noves marques amb vins amb un estil més modern, més joves, amb una expressió sobre la fruita per sobre de la criança que han trobat mols adeptes entre els “nous” bevedors de vi, sobretot negre.
Els “roble” que quan van néixer no podien tenir menys de 6 mesos d’envelliment en barrica de roure, ara, i gràcies al Celeste Roble del celler Pago del Cielo, queden inclosos en aquesta categoria vins amb només tres mesos d’envelliment. Una categoria que ha entrat amb molta força en el moment del “copeo” o per àpats més lleugers com les tapes.
Actualment la Ribera del Duero és capaç d’oferir vins d’estil i preu molt diferent per satisfer molts tipus de paladars, bevedors i butxaques. Segur que a El Petit Celler tenim el vi negre de la D.O Ribera del Duero que et satisfarà.
Per Sergi Castro - Sommelier
@sergitannic